JOIERIA MODERNISTA

El Modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. El modernisme es coneix a d’altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a Itàlia). En art va tenir incidència sobretot en l’arquitectura i les arts decoratives. Si bé existeix certa relació que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.

L’art de la joieria es va veure revitalitzat pel modernisme, tenint a la naturalesa com la principal font d’inspiració. Van complementar aquesta renovació els nous nivells de virtuosisme arribats en l’esmaltat i els nous materials com òpals i altres pedres semiprecioses. L’interès generalitzat en l’art japonès i l’entusiasme especialitzat en les habilitats del metall, van fomentar noves aproximacions i temes d’ornamentació.

En els dos segles previs, l’èmfasi en la joieria fina s’havia centrat en les gemmes, particularment en els diamants, i la preocupació principal del joier consistia en proveir un marc adequat per al seu lluïment. Amb el modernisme va sorgir un nou tipus de joieria, motivada i encausada cap al disseny artístic abans que en el mer desplegament de les gemmes.

Els joiers de París i Brussel·les van ser els que principalment van definir el modernisme en la joieria i és en aquestes ciutats on l’estil va guanyar el millor renom. Els crítics francesos contemporanis eren unànimes al reconèixer que la joieria estava travessant una transformació radical en que el dissenyador, joier i vidrier René Lalique estava en el seu centre. Lalique va glorificar a la naturalesa en la joieria, estenent el seu repertori per a incloure aspectes nous no tan convencionals –com libèl·lules i herbes- inspirats en les seves trobades amb l’art japonès.

Els joiers estaven desitjosos d’establir aquest nou estil com una tradició distingida i per a això van buscar inspiració en el renaixement per a les seves joies d’or esmaltat i esculpit, acceptant a més l’estatus del joier com artista més que com artesà. En la majoria dels treballs esmaltats les gemmes van cedir la seva primacia. Als diamants se’ls donava un paper subsidiari en combinació amb materials menys familiars com el vidre modelat, l’ivori i banya animal.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s