Archivo diario: enero 3, 2012

La història del caganer

L’origen sembla que se situa entre el canvi dels segles XVII i XVIII, en ple Barroc, un moviment cultural i artístic que es caracteritzava per un realisme exagerat. Llavors no era només en el Pessebre sinó que s’ha trobat en rajoles que el representen explicant històries. Els caganers apareixen ja als pessebres catalans a finals del segle XVII, encara que no es van fer populars del tot fins al XIX. Ara, de bon principi la figura del caganer no era exclusiva del pessebre.

En l’àmbit catalanoparlant només pot trobar-se a Catalunya i al País Valencià. També se’n pot trobar a les illes Canàries. Tant a Portugal com a la regió de Múrcia com utilitzen figures semblants com són el cagador i el cagón, respectivament.

Encara que no es conegui amb exactitud quina és la raó en col·locar una figura cagant, es creu que el caganer, amb les seves femtes fertilitza la terra, pel que se’l considera un símbol de prosperitat i bona sort per l’any vinent. La tradició del caganer està ben acceptada per l’església. La gent deia que amb les seves femtes abonava la terra i així la fertilitzava per l’any vinent. Amb ell hi havia la salut i la tranquil·litat de cos i ànima que cal per muntar el pessebre, amb el goig i l’alegria que comporta el Nadal a la llar. Col·locar aquesta figura al Pessebre porta bona sort i alegria; si no es col·loca, comporta desventures.

Curiosament, el caganer no és l’únic personatge nadalenc típic dels Països Catalans que defeca. Existeix una altra antiga tradició, el Tió, un tronc d’arbre que els nens escullen i que és portat al menjador de la sala. És cobert per una manta perquè no passi fred i és alimentat fins el dia de Nadal, on els nens i nenes de la casa, tot cantant-li típiques cançons de Catalunya, li donen cops amb un bastó perquè “cagui” neules, torrons, dolços i llaminadures.

Anuncios