Archivo de la etiqueta: opalo

Piedras mensuales

Para finalizar estos capítulos dedicado al simbolismo de las piedras hoy os dejo las piedras que corresponden a los meses del año.

  • Enero: granate, cuarzo rosado
  • Febrero: amatista, ónice
  • Marzo: aguamarina, heliotropo
  • Abril: cristal de roca, diamante
  • Mayo: crisoprasa, esmeralde
  • Junio: piedra de luna, perla
  • Julio: carneola, rubí
  • Agosto: aventurina, peridoto
  • Septiembre: lapislázuli, zafiro
  • Octubre: ópalo, turmalina
  • Noviembre: ojo de tigre, topacio
  • Diciembre: turquesa, zircón
Anuncios

JOIERIA MODERNISTA

El Modernisme va ser un moviment cultural produït a Occident a la fi del segle XIX i al començament del segle XX. El modernisme es coneix a d’altres països com a Art Nouveau (a França i a Bèlgica), Modern Style (a Anglaterra),Tiffany (a EUA) Jugendstil (a Alemanya), Sezessionstil o Wiener Sezession (a Àustria), Style 1900, Style Noville, Florale, Stile Liberty (a Itàlia). En art va tenir incidència sobretot en l’arquitectura i les arts decoratives. Si bé existeix certa relació que els fa reconeixibles com a part del mateix corrent, en cada país el seu desenvolupament es va expressar amb característiques distintives.

L’art de la joieria es va veure revitalitzat pel modernisme, tenint a la naturalesa com la principal font d’inspiració. Van complementar aquesta renovació els nous nivells de virtuosisme arribats en l’esmaltat i els nous materials com òpals i altres pedres semiprecioses. L’interès generalitzat en l’art japonès i l’entusiasme especialitzat en les habilitats del metall, van fomentar noves aproximacions i temes d’ornamentació.

En els dos segles previs, l’èmfasi en la joieria fina s’havia centrat en les gemmes, particularment en els diamants, i la preocupació principal del joier consistia en proveir un marc adequat per al seu lluïment. Amb el modernisme va sorgir un nou tipus de joieria, motivada i encausada cap al disseny artístic abans que en el mer desplegament de les gemmes.

Els joiers de París i Brussel·les van ser els que principalment van definir el modernisme en la joieria i és en aquestes ciutats on l’estil va guanyar el millor renom. Els crítics francesos contemporanis eren unànimes al reconèixer que la joieria estava travessant una transformació radical en que el dissenyador, joier i vidrier René Lalique estava en el seu centre. Lalique va glorificar a la naturalesa en la joieria, estenent el seu repertori per a incloure aspectes nous no tan convencionals –com libèl·lules i herbes- inspirats en les seves trobades amb l’art japonès.

Els joiers estaven desitjosos d’establir aquest nou estil com una tradició distingida i per a això van buscar inspiració en el renaixement per a les seves joies d’or esmaltat i esculpit, acceptant a més l’estatus del joier com artista més que com artesà. En la majoria dels treballs esmaltats les gemmes van cedir la seva primacia. Als diamants se’ls donava un paper subsidiari en combinació amb materials menys familiars com el vidre modelat, l’ivori i banya animal.

El Ópalo

El pase de diapositivas requiere JavaScript.

El ópalo es una forma amorfa de sílice relacionados con cuarzo, una forma mineraloide. Del 3% a 21% del peso total es agua. La piedra puede perder su agua con el tiempo, agrietarse y disminuir su opalescencia. Embebiendola en aceite o agua desaparecen las grietas, aunque sólo temporalmente. Si se guarda en algodón húmedo se impide el envejecimiento y se incrementa el juego de colores. Hay que tener mucha precaución al engastar, ya que un calentamiento de la piedra evaporaria parte de su contenido acuoso. El ópalo también es sensible frente a la presión y los golpes así como a los ácidos y las lejías. Se deposita en una temperatura relativamente baja y puede encontrarse en las fisuras de casi cualquier tipo de roca, siendo las más comunes  la limonita, arenisca, riolita  y basalto. El ópalo es la piedra nacional de Australia, que produce 97% del suministro mundial.

Lo más caracterídtica de estas piedras es su opalescencia, una irisación en forma de arco iris que varía según el ángulo con que se mire. Dentro de los òpalos (nombre indio antiguo “piedra”) distinguimos tres grupos: los ópalos nobles opalescentes, los ópalos de fuego amarillo rojos y los ópalos comunes (son los más abundantes.)