Archivo de la etiqueta: titanio

El Titanio

El titanio, en masa compacta, el aspecto del hierro y en forma de polvo es de color gris oscuro hasta negro. Tiene la resistencia del acero y el peso de un metal ligero ya que su densidad es aproximadamente la mitad del cobre o del acero; siendo algo más pesado que el aluminio tiene en acmbio una resistencia seis veces mayor. Sus principales propiedades son:

Ofrece una gran resistencia a la corrosión y, en este aspecto, es casi como un metal precioso. En agua salada tiene una duración prácticamente ilimitada. Su resistencia a la corrosión se debe a lña formación de una finísima película de óxido que se forma en la superficie y le protege contra ulteriores ataques. A elevadas temperaturas absorbe enérgicamente el oxígeno y el nitrógeno y esto es lo que hace difícil su metalurgia.

Resiste en frio el ataque del ácido nítrico, los ácidos diluidos y los alcalies.            Lo atacan enérgicamente los ácidos clorhídrico y sulfúrico concentrados.      Cuando es puro es bastante dúctil y conserva sus características incluso a elevadas temperaturas.

Anuncios

¿Qué es una piedra de toque?

Se llama piedra de toque a la piedra que sirve para conocer el valor de una alhaja.

La piedra de toque es una piedra dura de color oscuro compuesta por una mezcla de cuarzo amorfo con alúmina, cal, óxido de hierro, carbón y otras sustancias de grano fino y que no puede ser atacada por los ácidos. Estas cualidades la hacen a propósito para el ensaye de los metales.

Cuando se quiere ensayar una alhaja de oro, se frota ligeramente en esta piedra hasta que haya producido una huella y después se vierte una gota de ácido nítrico. Si la alhaja es de oro puro, la huella no sufre alteración de ninguna especie pero si no es puro, el color de la huella indica la proporción en que está aleado.

El patró or

El patró or va ser durant molt de temps el suport del Paper moneda en determinada quantitat d’or. En molts països hi va haver un patró bimetàl·lic, és a dir, els bitllets (moneda fiduciària) estaven recolzats per una part d’or i una altra d’argent. El seu abandonament va començar durant la Primera Guerra Mundial, ja que els governs bel·ligerants necessitaven imprimir moneda per finançar l’esforç guerrer encara que fos sense tenir la capacitat de redimir aquesta moneda en metall preciós. Després de la Segona Guerra Mundial, va ser substituït pel Patró canvi or. La vigència del patró or, que va imperar durant el segle XIX com a base del sistema financer internacional, va acabar a arran de la Primera Guerra Mundial, de manera que ja no s’utilitza en cap lloc del món. Suïssa va ser l’últim país a abandonar-lo el 1998.

El patró canvi or és un sistema monetari pel qual es fixa el valor d’una divisa en termes d’una determinada quantitat d’or. L’emissor de la divisa garanteix que pot tornar al posseïdor dels seus bitllets la quantitat d’or representada en ells. Aquest sistema es va implantar en la Conferència de Bretton Woods, quan va sorgir el Fons Monetari Internacional (FMI) el 1944. Les divises que garantien el canvi a l’or van ser el dòlar i la lliura esterlina. Aquest sistema va donar lloc a una estabilitat relativa i duradora, des de 1944 fins 1971. La majoria de les economies del món es van desenvolupar, de manera que aquesta etapa es coneix en la història com la “Edat d’or”.

Però per què s’escull l’or i no un altre metall?

Partim de la taula periòdica dels elements:Suprimim els gasos, ja que els diners serien volàtils:

Després els elements que són reactius ja que ens cremarien a les mans:

Seguidament eliminem els elements radioactius o molt rars:

Tot seguit els que reaccionen amb l’oxigen com el ferro:

I finalment els elements com el silici perquè no ens agradaria que com a sou ens donessin un sac de sorra o  el carboni que cristal·litzen com a diamants però tenen el inconvenient que no els podem fraccionar ja que perden molt valor.

Com podeu veure ens queden tres elements l’or, la plata i el platí.

La plata es torna negra, el platí és molt escàs, és per tant l’or el metall escollit com a patró econòmic.